Les reunions anuals dels membres de la xarxa es traslladen a Catalunya el 2012. El nombre de membres no deixa de créixer i s'acosta a les 60 estructures. És el moment que la xarxa treballi per millorar la pròpia visibilitat i precisar per escrit la seva governança.
Es dota d’un logotip i de mitjans de comunicació propis que donen a cada membre la possibilitat de valoritzar el seu treball.

Al llarg dels projectes, s'adquireixen altres competències, especialment les relacionades amb l'escenografia d'espais museogràfics. Combinant art, la naturalesa i la cultura, la Xarxa ofereix una visió sistèmica innovadora del patrimoni i la seva transmissió.

Després de la creació de l'exposició Becs et ongles (Becs i ungles) sobre el vincle entre la natura i la humanitat, presentada a Bagnères-de-Bigorre el 2013 i posteriorment reproduïda a la Cerdanya, Gironde i el Museu d'Història Natural de Tolosa el 2017, el 2019 es va portar a terme un projecte transfronterer que va permetre concebre una exposició itinerant al voltant del massís pirinenc: Piribus, Viatge al cor dels Pirineus.