97
ESTRUCTURES MEMBRESD’UNA PLUMA... ALS PIRINEUS
5 associacions pioneres el 1997 a una vintena a la dècada del 2000, ara som prop de 100 estructures reunides en una mateixa dinàmica transfronterera de xarxa!
Els primers dies
Entre el 1997 i el 2002Mobilitzats per la preservació de l’au més amenaçada d'Europa, el trencalòs, alguns actors de l'educació ambiental es van agrupar al vessant francès per formar la primera xarxa d'educació ambiental dels Pirineus. Es van establir unes trobades anuals per permetre tothom en la participació d’aquesta incipient experiència de col·laboració.
Unides per l'èxit de la producció col·lectiva del dispositiu pedagògic CAP Gypaète, les primeres estructures motivades van trobar aviat imitadors. Al llarg de tota la serralada, les estructures especialitzades en educació ambiental es van unir a aquesta jove xarxa per conèixer altres professionals de l’educació, compartir experiències, posar en comú recursos i promoure projectes innovadors. D'una espècie i el seu hàbitat, els temes tractats es van ampliar i van assolir poc a poc altres grups d'espècies.
I LA XARXA CREIX...
Les reunions anuals dels membres de la xarxa se celebren de vegades a Aquitània, de vegades als Midi-Pyrénées i de vegades al Llenguadoc-Rosselló.
Valent-se d'aquesta experiència i conscients de la necessitat imperiosa que l'educació ambiental es basi en els mateixos valors per a un mateix massís, els membres d'aquesta xarxa donen una dimensió "massís transfronterer" a les seves accions. Així, la xarxa del nord dels Pirineus es transforma per convertir-se en la xarxa Education Pyrénées Vivantes / Educació Pirineus Vius. La sensibilització sobre la biodiversitat dels Pirineus passa a ser aleshores l'eix central de la Xarxa.
S'elabora una carta transfronterera de funcionament per inscriure els projectes de la Xarxa a bases compartides i superar les diferències culturals i administratives. Aquesta carta, primer resultat d'aquest intercanvi transfronterer, és el testimoni de les nostres voluntats respectives i una fotografia de l'estat dels nostres coneixements, les nostres conviccions i els nostres acostaments.
Per primer cop, educadors ambientals francesos, aragonesos i navarresos col·laboren per desenvolupar eines d’intervenció. El nostre patrimoni comú ja és el centre de les nostres motivacions.
I LA XARXA CREIX...
Les reunions anuals dels membres de la xarxa s'exporten a l’Aragó i després a Navarra.
Aquesta primera experiència de cooperació transfronterera entre el 2003 i el 2006 reforça l'ambició de treballar junts a banda i banda del massís, més enllà de les fronteres. L'experiència demostra que és possible, que és enriquidor i és coherent.
Les vicissituds financeres dificulten la dinàmica transfronterera. Tot i això, al 2009, el programa europeu de cooperació transfronterera Espanya-França-Andorra (POCTEFA), amb el suport del Ministeri d'Ecologia francès, les regions, les comunitats autònomes espanyoles i el Govern d’Andorra, permet a la xarxa fer un nou pas endavant.
La mobilització d'algunes estructures catalanes i navarreses va permetre renovar la dinàmica transfronterera.
A més de la biodiversitat dels Pirineus, cal respondre a tots els grans reptes mediambientals del massís. Els membres de la xarxa desenvolupen als seus territoris accions de sensibilització sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible. La xarxa vol acompanyar els seus membres al voltant d'aquestes temàtiques i amplia el seu camp d'acció.
I LA XARXA CREIX...
EL 2012Les reunions anuals dels membres de la xarxa es traslladen a Catalunya el 2012. El nombre de membres no deixa de créixer i s'acosta a les 60 estructures. És el moment que la xarxa treballi per millorar la pròpia visibilitat i precisar per escrit la seva governança.
Es dota d’un logotip i de mitjans de comunicació propis que donen a cada membre la possibilitat de valoritzar el seu treball.
Al llarg dels projectes, s'adquireixen altres competències, especialment les relacionades amb l'escenografia d'espais museogràfics. Combinant art, la naturalesa i la cultura, la Xarxa ofereix una visió sistèmica innovadora del patrimoni i la seva transmissió.
Després de la creació de l'exposició Becs et ongles (Becs i ungles) sobre el vincle entre la natura i la humanitat, presentada a Bagnères-de-Bigorre el 2013 i posteriorment reproduïda a la Cerdanya, Gironde i el Museu d'Història Natural de Tolosa el 2017, el 2019 es va portar a terme un projecte transfronterer que va permetre concebre una exposició itinerant al voltant del massís pirinenc: Piribus, Viatge al cor dels Pirineus.
I LA XARXA CREIX...
I INNOVA!S’endinsa en el camp de les eines digitals, dissenya continguts per a podcasts, crea una plataforma de formació a distància i un museu digital dels Pirineus.
I LA XARXA CREIX...
Assumeix un paper cada cop més important en l'acompanyament de les polítiques públiques, s'integra al comitè del massís a França i es converteix en soci de l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic.
Allotjada administrativament en la seva creació pel Fons Francès per a la Natura i el Medi Ambient i, posteriorment durant molt de temps per la LPO França, el novembre de 2022 la xarxa Educació Pirineus Vius adquireix una existència jurídica pròpia. Es converteix en una associació transfronterera amb delegacions a Navarra i a Catalunya. Formalitza la seva cooperació amb un gran nombre de socis: EDF, Agence des Pyrénées, federacions de muntanya (FEEC, CEC, FAM, FFCAM), Parc Nacional dels Pirineus, universitats (ISTHIA), etc.
I LA XARXA CREIX...
cada cop més!Adreçant-se a tothom, la Xarxa Educació Pirineus Vius es connecta amb nous públics i ajuda a les persones a descobrir i aprendre sobre el patrimoni natural i cultural dels Pirineus.
Al 2025 reuneix 97 entitats membres compromeses amb una vida comunitària oberta, dinàmica i creativa!
Dates clau en la història de la Xarxa
-
1997
Compromesos amb la conservació del trencalòs (Gypaetus barbatus), diversos actors es van reunir al costat francès dels Pirineus per formar la primera xarxa d'educació ambiental als Pirineus.
-
2003
La xarxa del costat nord dels Pirineus s’organitza per esdevenir la Xarxa Educació Pirineus Vius
-
2004
Les Trobades anuals de les entitats membres de la xarxa es celebren a l’Aragó i després a Navarra.
-
2009
El programa europeu de cooperació transfronterera Espanya França Andorra (POCTEFA) amb el suport del Ministeri d’Ecologia francès, les regions, les comunitats autònomes espanyoles i el Govern d’Andorra, permet a la Xarxa fer un nou pas endavant.
-
2010
La implicació de diverses estructures de Catalunya i Navarra permet revitalitzar la dinàmica transfronterera
-
2012
Les Trobades de la Xarxa se celebren per primera vegada a Catalunya
-
2013
Creació de l’exposició Becs i urpes que explora la relació entre Natura i Humanitat.
-
2019
Creació del museu itinerant per al serralada: Piribus, viatge al cor dels Pirineus
-
2022
La Xarxa Educació Pirineus Vius estableix la seva pròpia personalitat jurídica